Vuit lectures feministes que no podràs ignorar el 8M
En motiu del dia internacional de la dona, el dia 8 de març, l’equip de l’Espai Contrabandos hem fet una selecció de llibres claus, alguns acabats de sortir del forn, d’altres, els hem recuperat perquè continuen tenint molta vigència en la lluita dels feminismes. En la tria hi trobareu noms internacionals com ara Silvia Federici, Nancy Fraser i Ingrid Strobol, però també, més a prop, Maria Llopis o Yadira Calvo.
Pikara Magazine se suma a l’Espai Contrabandos, un projecte col·lectiu impulsat per l’associació Contrabandos i gestionat per la cooperativa Pol·len Edicions per promoure l’edició independent i el pensament crític. Al seu espai físic (Junta de Comerç nº20, Barcelona) y a la seva botiga online trobaràs els nostres anuaris i monogràfics en paper.
Per no oblidar els segles de dominació cap a les dones, i òbviament no només les dones biològiques, alguns llibres documenten les expressions del patriarcat i del masclisme al llarg de la història europea i espanyola. Alguns són més divulgatius, d’altres més acadèmics. Trobareu títols que teniu ganes de llegir un 8 de març: sobre l’evolució dels moviments feministes i que no s’obliden de parlar del present. Títols que posen les cures al centre de la vida i proposen models contrahegemònics al món capitalista actual, en l’àmbit de la maternitat per exemple. Fins i tot, si baixeu el ratolí fins al final, us trobareu un llibre que homenatja la Barcelona més trans dels 70’s i una petita (gran) faula.
Dones, cos i acumulació originària
En el llibre que us presentem tot seguit, Silvia Federici ens aporta una mirada feminista a l’anàlisi de l’acumulació primitiva de Marx, una explicació radical de l’explotació social i econòmica de les dones.
A Caliban y la bruja. Mujeres, cuerpo y acumulación originaria (Ed. Traficantes de Sueños, 2015), Federici ofereix una lectura de la transició del feudalisme al capitalisme que canvia la Història. La filosofia política també canvia quan apareixen els cossos silenciats de les dones: Federici amplia l’anàlisi de Foucault en introduir la caça de bruixes com una de les tècniques de poder i disciplina més brutals de l’era moderna.
Una lectura imprescindible –que ja arriba a la cinquena edició– per tal d’entendre les lluites per preservar la propietat i les relacions comunals, i comprendre per què el sotmetiment de les dones sostén el capitalisme.
L’aritmètica del patiarcat, igualtat per a iguals
La filòloga Yadira Calvo Fajardo qüestiona a La aritmètica del patriarcado (Ed. Bellatera, 2016) els arguments fonamentals construïts a través dels segles per explicar, i el més important, legitimar la dominació masculina fins als nostres dies. El llibre repassa textos filosòfics, científics i religiosos i desemmascara els interessos dels autors, posseïdors de privilegis virils. Les dones apareixen com a inferiors fisiològicament, intel·lectual i moral, castigades per Déu o bé són l’excepció dels aclamats principis d’igualtat. És un llibre farcit de referències històriques, acadèmiques, i no cal dir, notes a peu de pàgina, fruit d’un intens treball de Calvo.
Els quatre primers capítols aborden la denigració de l’intel·lecte femení, els cinc següents la denigració del cos de la dona i també de la seva ment, i els tres darrers exploren la por a les dones, el disgust que generen i les consegüents manifestacions de persecució cap a elles. Un viatge històric per raonaments atroços que combinaven el llenguatge verbal amb el llenguatge matemàtic per acabar concloent que si les dones valien menys, era il·lògic que tinguessin el mateix accés a un dret o privilegi. Un càlcul perfecte i perfectament interessat, oi?
El cos de les dones en temps de Franco
 En cuerpo y alma. Ser mujer en tiempos de Franco, d’Aurora Morcillo Gómez (Siglo XXI, 2015), és un assaig que s’endinsa en la relació simbòlica entre l’estat dictatorial de Francisco Franco (1939-1945) i el cos al·legòric femení de la nació. Una nació que s’equipara amb la figura física d’una dona, amb les característiques atribuïdes a aquesta, maternitat, vulnerabilitat i fertilitat. |
La tesi principal de Morcillo, especialista en història del gènere durant la dictadura espanyola, és que els cossos de les dones desenvolupen un paper central en l’imaginari polític, i el control dels cossos és una eina essencial del “biopoder” foucaultià, en un moment històric que ella considera neobarroc i abraça des del període autàrquic inicial a l’aperturisme i “consumisme” de finals dels 50 i principis dels 60. El concepte “neobarroc”, el retorn al barroc de l’anomenat Siglo de Oro, al misticisme medieval que acompanya el dictador i el catolicisme, es desplega amb gran detall a tot el llibre.
Tot i ser una obra acadèmica, la lectura es fa entretinguda. Es combina a més amb proves gràfiques documentals: des de fotografies de felices núvies del moment, a estadístiques sorprenents sobre els mètodes anticonceptius dels anys 70, l’opinió dels divorcis en xifres o altres imatges de les revistes culturals.
Un llibre clau per entendre la imatge de les dones en aquest període: des de l’ideal catòlic de la dona espanyola fins a la redefinició de la feminitat en l’època de l’anomenat “destape”.
Una generació de lluitadores partisanes
Hi ha llibres que són necessaris, perquè treuen de l’oblit noms, cares i veus que d’altra banda s’haurien esborrat de l’imaginari col·lectiu, serien ja simples absències en qualsevol relat històric. Un bon exemple d’aquest tipus d’obres és Partisanas. La mujer en la resistencia armada contra el fascismo y la ocupación alemana (1936-1945), que Virus editorial publica per tercera vegada deu anys més tard de la primera edició.
La periodista, historiadora i cineasta Ingrid Strobol es va encarregar de compendiar en aquest llibre tota una generació de lluitadores, un dels reculls més complets sobre les dones en la resistència partisana europea. Hannie Schaft, o “la noia pèl-roja”, era als anys 20 una de les terroristes més buscades per la Gestapo als Països Baixos. La jueva Niuta Tejtelbojm, de 20 anys, era perseguida pels nazis a Varsòvia. Sense anar més lluny, a la Guerra civil espanyola, l’exèrcit de Franco va haver d’enfrontar-se a milicianes de 17 anys. L’autora recorda com moltes dones resistents del feixisme van haver de patir un triple estigma: el de ser comunistes, jueves i dones, o fins i tot estrangeres.
Un encert de l’editorial va ser afegir l’epíleg de Dolors Martín “Las Libertarias”, amb combatents anarquistes com ara Lola Iturbe o Conxa Pérez. Partisanas és una obra que s’endinsa en la història del segle XX des de la mirada de les dones resistents, a qui sovint també tocava combatre els rols masclistes inserits en la pròpia lluita.
Cap al feminisme “resurgent” del segle XXI
De la selecció que teniu davant vostre, Fortunas del feminismo (Traficantes de sueños, 2016), de Nancy Fraser, és el llibre més centrat en els moviments feministes.
La teòrica nord-americana, catedràtica en Filosofia i Ciències Polítiques, concep el llibre en tres actes: el primer acte (feminisme insurgent) analitza el feminisme de la “segona onada” dels 60 i 70, enfocat en l’alliberament de les dones i alhora company d’altres moviments anticapitalistes; el segon (feminisme domesticat), el dels feminismes dels 80 –immersos en ple neoliberalisme– que s’endinsen en el que ella anomena els laberints de les polítiques de reconeixement, de les identitats, i són abordats des del pla més cultural; i finalment, els feminismes d’una tercera fase (feminisme resurgent), que segons Fraser, han de ser capaços de treballar, de la mà d’altres moviments igualitaris, per posar l’economia sota el control democràtic.
És en aquest darrer estadi on Fraser fa la seva aposta: la crisi profunda que vivim ens ha de portar a ser més defensives, a replegar-nos? O és en canvi una oportunitat de transformació, per superar la noció d’igualtat entesa des de l’òptica més liberal i aconseguir la plena paritat de participació, una igualtat amarada de democràcia radical?
Maternitats subversives
Hi ha mares subversives, però pot subvertir-se la maternitat exercint el rol de mare? A Maternidades subversivas (Ed. Txalaparta, 2015) María Llopis entrevista dinou persones que qüestionen la maternitat des de diferents i diversos llocs.
Conversacions disteses en les quals Llopis també posa les seves pròpies cartes sobre la taula. Parts desmedicalitzats, parts orgàsmics, la maternitat com un estadi més de la sexualitat, avortaments autogestionats, tetes compartides i anticapitaliste, maternitats remunerades, mares de la terra i de l’art del porno, mapaternitats trans*, maternitat trans-hack-feminista, criança queer i compartida, matriarcat…
Un recorregut per les vivències, pràctiques i discursos, que polititzen i sexualitzen la maternitat, la desvinculen de la biologia i la resignifiquen, omplint el mateix concepte amb opcions amb les quals no comptava el patriarcat, i fins i tot, fent-lo explotar.
Una història d’amor amb princesa i sense príncep blau
Quan seleccionem contes per les nostres criatures des d’una mirada feminista, les històries de princeses, gripaus i salvacions triomfals són les primeres a ser descartades de les nostres prestatgeries. Ara bé, quan una història d’amor té com a protagonista una princesa, i no apareix el príncep blau, la cosa canvia. La princesa Li / Princess Li (Ed. Egales, 2012) és una faula en castellà i en anglès escrita per Luis Amavisca, il·lustrada amb les delicades aquarel·les de colors d’Elena Rendeiro. Un conte que ens parla d’un romanç entre la filla d’una noble família reial xinesa i una jove valenta que ve de terres llunyanes. I tot i que no és de bon gust revelar els finals, aquesta vegada està justificat: una història d’amor entre dones amb final feliç.
“Transbarcelonas”
L’assaig Transbarcelonas. Cultura, género y sexualidad en la España del siglo XX (Bellaterra Ed., 2016), de Rafel M. Mérida Jiménez, contextualitza les representacions de la transexualitat o el travestisme al llarg del segle XX. I ho fa a partir d’una tesi diàfana: la Transició política espanyola va ser molt “trans” per molts motius, encara que s’hagi intentat amagar o simplement ignorar. En aquell període marcat pel discurs pactista i prudent, és quan sorgeixen iniciatives polítiques i culturals més trencadores.
A Transbarcelonas aquest professor de literatura espanyola expert en gènere i amb obres recents com ara Minorías sexuales en España (2013) i Las Masculinidades en la Transición (2015) desgrana aquestes iniciatives culturals, al voltant de la ciutat de Barcelona i alguns dels seus barris més canalles.
És el llibre de la tria del 8 de març amb més referències literàries i artístiques. En l’apartat Las Ramblas Mariconas, per exemple, Mérida recorre els personatges i icones trans del moment i traça la relació entre dues figures clau de mitjans dels 70’s, el pintor José Pérez Ocaña i Nazario Luque Vera, que l’autor anomena “el creador de còmic gai, queer o simplement maricón més important de Espanya del s. XX”. Bones lectures.
Artículos relacionados
Últimas publicaciones
