Colectivo de actores y actrices negrxs de Barcelona

Carta Oberta Àngels a Amèrica – Teatre Lliure. Vía Youtube.

El  jueves 25 de octubre del 2018, la Kompanyia Jove del Teatre Lliure estrenaba “Àngels in América” de Tony Kushner, dirigida por David Selvas. Hoy las actrices y actores racializados de Barcelona nos sentimos un poco más invisibilizados que ayer y ahora os explicaremos el porqué.

En la obra original de Kushner, entre su reparto hay un personaje que se llama Belize. En la descripción de personaje se dice: Belice es un hombre negro abiertamente gay a quién le gusta el travestismo (vestirse de mujer) y que también trabaja como enfermero… es extremadamente liberal en su política. Sin embargo, en parte debido a su identidad racial, Belize parece más preocupado por las realidades del día a día.

En la Kompanyia Jove del Lliure no hay ningún actor negro, pero ése no fue motivo suficiente para no seguir hacia adelante con la obra, así que se propuso este personaje a un actor blanco. Este actor al recibir el reparto se puso en contacto con varias actrices afrodescendientes porque no terminaba de estar cómodo con esta propuesta. Le aconsejaron que hablara con el director de la producción para que viera que este papel era para un actor negro y que se tenía que contratar a uno, de la misma manera que se han contratado a otros actores que no son de la Kompanyia, y que si era necesario se tendría que hacer un casting. Esta mediación duró unos meses sin ni siquiera plantear lo que para nosotrxs es lógico, que es que este sitio pertenece a un actor negro.

La semana pasada estas actrices se reunieron con Selvas y Aurora Rosales, directora en funciones del Lliure, sabiendo que ya no se podría cambiar nada, ya que en los meses anteriores no parecía que hubiera habido ningún cambio. Simplemente querían que les explicaran el porqué. La respuesta fue que el problema es de la selección de participantes en la Kompanyia por no tener ningún actor racializado (compañía que se formó bajo la dirección del ya dimitido Lluis Pascual) y que ésta es una obra donde los límites se difuminan y permite que el personaje de Belize lo haga un actor blanco.

Más allá de quién es el máximo responsable de la falta de actores y actrices de diferentes etnias en la Kompanyia, ya que sólo hay actores y actrices caucásicos perpetuando así su privilegio, lo que estamos señalando aquí es una falta de responsabilidad ética.

¿Por qué?

1. Porque el personaje de Belize es un personaje que el autor especifica que tiene que ser negro. Es parte importante de su conflicto por ser negro y enfermero que cuida pacientes con SIDA cuando nadie quería hacerlo.
2. Porque los actores y actrices no blancos difícilmente tenemos espacio en las ficciones si no son para estos papeles, los que ponen específicamente que el actor o actriz debe ser negrx, gitanx, morx
3. Porque esto provoca que las actrices y actores pertenecientes a las llamadas “minorías” que trabajamos en este sector ya precarizado estemos doblemente precarizados.
4. Porque esto implica blanquear a un personaje y privar de referentes a la nueva generación de niños y niñas negros.

Las actrices y actores racializadxs estamos aquí y no queremos ser invisibilizadxs.

Col·lectiu d’actors i actrius negres de Barcelona

Ahir, dijous 25 d’octubre del 2018, la Kompanyia Jove del Teatre Lliure estrenava “Àngels a Amèrica” de Tony Kushner, dirigida per David Selvas. Avui les actrius i actors racialitzats de Barcelona ens sentim una mica més invisibilitzats que ahir i ara us expliquem el perquè.

En l’obra original de Kushner, entre el seu repartiment hi ha un personatge que es diu Belize. En la descripció del personatge es diu que: és un home negre obertament gay a qui li agrada transvestir-se i que també treballa com infermer… és extremadament liberal en la seva política. Però en part degut a la seva identitat racial, Belize sembla més preocupat per les realitats del dia a dia.

En la Kompanyia Jove del Lliure no hi ha cap actor negre, però això no va ser motiu suficient per impedir  seguir endavant amb l’obra, així que es va proposar aquest personatge a un actor blanc. Aquest actor al rebre el repartiment es va posar en contacte amb vàries actrius afrodescendents perquè no acabava d’estar còmode amb aquesta proposta. El van aconsellar que parlés amb el director de la producció per que veiés que aquest paper era per a un actor negre i que se n’havia de contractar a un, de la mateixa manera que s’han contractat a altres actors que no són de la Kompanyia, i que si feia falta s’hauria de fer un càsting. Aquesta mediació va durar uns mesos sense ni tan sols plantejar el que per nosaltres és lògic, que és que aquest lloc pertany a un actor negre.

La setmana passada aquestes actrius es van reunir amb Selvas i Aurora Rosales, directora en funcions del Lliure, sabent que ja no es podria canviar res, ja que en els mesos anteriors no semblava que hagués hagut cap canvi. Simplement volien que els expliquessin el perquè. La resposta va ser que el problema és de la selecció de participants en la Kompanyia per no tenir cap actor racialitzat (companyia que es va formar sota la direcció del ja dimitit Lluís Pascual) i que aquesta és una obra on els límits es difuminen i permet que el personatge de Belize el faci un actor blanc.

Més enllà de qui és el màxim responsable de la falta d’actors i actrius de diferents ètnies a la Kompanyia, ja que només hi ha actors i actrius caucàsics perpetuant així el seu privilegi, el que estem senyalant aquí és una falta de responsabilitat ètica.

Per què?

1.Perquè el personatge de Belize és un personatge que l’autor específica que ha de ser negre. És part important del seu conflicte, ser negre i infermer que cuida pacients amb SIDA quan ningú ho volia fer.

2. Perquè els actors i actrius no blancs difícilment tenim espai en les ficcions si no són per aquests papers en el que posa específicament que l’actor o actriu ha de ser negrx, gitanx, morx…
3. Perquè això provoca que les actrius i actors que pertanyen a les anomenades “minories” que treballem en aquest sector que ja és precari, estiguem doblement precaritzats.
4. Perquè això implica blanquejar un personatge i privar de referents a la nova generació de nens i nenes negres.

Les actrius i actors racialitzadxs som aquí i no volem ser invsibilitzadxs.