Puedes leer este contenido en castellano.

Ilustración de Glòria Vives.

Ho vam intentar mil i una vegades.
No sé si pels pèls negres, la llengua llarga o la cintura de borinot,
mai ens va entrar la sabateta de cristall.
Ens demanaven princeses i ens sentíem elefantes.
Vam transitar dreceres estretes per a ficar-hi el peu.
Ferint el nostre cos i la nostra ment.
Creient-nos poc dignes de ser desitjades.
Vam plorar molt, però vam créixer més.
I al final vam entendre:
la sabata és estreta, incòmode i no ens respecta.
I ens vam revelar!

(Descalça, trepitjant amb força pel camí del mig vaig resant:
filles meves, espero que mai us càpiga aquest la sabateta.)