Ilustración: Denis Novikov.

Cada 25 de desembre, aquesta nadala enverinava la meva il·lusió infantil amb el seu tuf ranci d’amenaça, de caritat insultant i d’exclusió: et tocarà a tu, acabar convertida en una tia Pepa? Seràs tu, la dona sense? Sense parella, sense fills, sense casa; l’afegitó de la família nuclear, la dona que no ha estat capaç de formar la seva, la que no ha tingut descendència que perpetuï el mandat de la sang i per això es redimeix tenint cura dels nebots, la que no ha aconseguit ni tan sols un home que la tregui de la casa pairal. La que seu a taula el dia de Nadal envoltada de criatures que no són seves, de progenitors i sogres que també acabarà cuidant per mandat no solament de gènere sinó també d’expiació pel seu imperdonable fracàs personal i vital, i sobretot, per agrair i pagar la magnanimitat de la família, que li fa lloc a taula i li reserva, de l’àpat abundant, un tall exigu.

De ties Pepa n’hi ha hagut i n’hi ha, encara, en totes les famílies cisheteropatriarcals. Però, gràcies a la lluita feminista (especialment, oh sí, a la lluita trans i lesbo feminista, mal que pesi a qui sabem), ja no s’asseuen a la taula de la família d’origen el dia de Nadal acotant el cap i empassant-se compassions, menyspreus i caritats de merda (per no parlar, però parlem-ne, de les violències intrafamiliars invisibilitzades als ulls del sistema perquè com us venem, si no, la trampa de la felicitat sense fissures d’aquest model familiar, oi?). De fet, les ties Pepa sovint escullen no asseure’s en aquesta taula, sinó en una altra que han triat lliurement, o prefereixen no entaular-se enlloc i sortir a passejar pels carrers deserts del seu poble o ciutat.

Les ties Pepes del món (moltes d’elles bolleres, trans, no binàries) hem aconseguit convertir els marges en espais vivibles a força de construir nous imaginaris col·lectius que desmunten l’estigma i proposen altres maneres de relacionar-nos afectivament i sexualment. La transformació en l’àmbit simbòlic, però, no va tota sola, sinó que es retroalimenta de l’acció concreta, quotidiana, no exempta de dificultats i desafiaments. Perquè no és senzill portar a la pràctica una organització de la vida, de la convivència, de les cures i dels afectes fora del sistema de família cisheteropatriarcal, tancat en si mateix i atomitzat; i encara més difícil, fer-ho en un entorn segur, lliure de LGTBIfòbia, i desafiant el model capitalista del lliure mercat.

Per això, després d’un altre Nadal al qual moltes hem tornat a sobreviure, encara té més sentit celebrar projectes com el de la cooperativa d’habitatge feminista i LGTBIQA+ La Morada (www.lamoradacoop.org), un exemple esperançador de com es pot materialitzar el que semblava una utopia: el 26 d’octubre de 2022, al barri de les Roquetes de Barcelona, es va posar la primera pedra de l’edifici que concretarà aquest model alternatiu basat en la col·lectivització de les tasques, les cures, la criança i al mateix temps, el respecte a l’autonomia i a la independència personals. Una llavor pionera a l’Estat espanyol que farà créixer, ben segur, les possibilitats de noves maneres de relacionar-se en família, amb vincles escollits i conscients, sense cap persona que, a taula, hagi de rebre violència, commiseració o desdeny per ser qui és i per viure la vida que ha escollit lliurement.

Aquest article es va publicar inicialment a l’edició en paper d’El Salto.