Després de vuit anys fent de mare, veig que he estat a punt de creure-m’ho moltes vegades —però no!—.
Que en aquest món de mares entregades que ens hem venut, entre tanta teta i escolta, entre tants crits i cansament, entre sopetes, farinetes i entrepans, no hi cap el sexe.Les mares de la tele follen poc i amb complexos. No queda tendre. No queda dolç. No queda “de mare”. I el missatge va calant… I cada vegada ens sentim menys amants.– Que t’enamores dels teus fills—diuen. I és veritat.
– Que et toquen tant aquestes manetes que ja no vols saber res de tocar-te amb ningú més— i pot ser veritat.
– Que el que vols és dormir— veritat!
Però no em conformo!

Busco en el calaix de les hores de son perdudes el meu desig. I el trobo. Era aquí!
Li llevo la pols, i me’l poso aquesta nit. El desig és el meu vestit més sexy. Em queda perfecte en el meu cos canviant.

Que el somni no em venci. Reconquisto els meus pits segrestats per la llet, i buido el cap de bolquers. Avui follo.

Hi ha lloc per al sexe, solament cal creure-ho i fer-li un buit. (Encara que estiguem esgotades).
Les mares que al matí emboliquem el berenar dels nostres fills, follem.
Les mares que durant tot el dia netegem mocs, culs, i baves, follem.
Les mares que a les nits abracem, bressolem i cantem dolç, follem.
Que no se’ns oblidi!