No és un llop

No és un llop

Eva Benet

Campanyes que no ajuden en la lluita contra les violències masclistes.

 

Després de veure el cartell oficial de l’ajuntament de Gandia per a aquest 25 de novembre, crec que cal reflexionar molt sobre com representem els animals que no pertanyen a la nostra espècie, fent servir el feminisme […]

Download PDF
21/12/2018

Eva Benet

Campanyes que no ajuden en la lluita contra les violències masclistes.

 

Després de veure el cartell oficial de l’ajuntament de Gandia per a aquest 25 de novembre, crec que cal reflexionar molt sobre com representem els animals que no pertanyen a la nostra espècie, fent servir el feminisme com a excusa.  Aquest cartell és un pas més, un exemple de manual de violència simbòlica cap els animals, un mostra d’allò que no s’hauria de fer servir mai. Almenys, no en el nostre nom.

 

Una caputxeta victoriosa està damunt d’un llop fet un cabdell.  El llop està lligat i emmordassat, amb una corda violeta al voltant de la boca, que li impedeix obrir-la i, supose, mossegar.  Tal vegada està mort, no ho podem saber. L’ajuntament de Gandia diu que aquest és el cartell guanyador d’un concurs on es proposava “canviar el conte”.

Denunciar el masclisme dels contes infantils és una iniciativa molt necessària i, des dels drets animals, té tot el suport.  El problema és com es fa. Hauríem de tindre sempre en ment el  principi feminista que diu que “allò que no s’anomena, no existeix”. És molt important anomenar per a fer visible una injustícia. Si s’anomena mal, si s’assenyala a qui és innocent, el problema no es va a solucionar.

Doncs bé, ni llops, ni porcs, ni polps, ni voltors, ni galls són responsables de les violències masclistes que patim les dones.  Això ho dic també per la passada campanya de la Junta d’Andalusia, a través de l’Institut Andalús de la Joventut i l’Institut Andalús de la Dona, que tenia com objectiu denunciar l’assetjament sexual de carrer, sota el lema “no sigues animal”.  En aquesta campanya homes amagats amb màscares d’animals no humans assetjaven, de diferents formes, dones a l’espai públic.

El fet és que cap llop, porc, polp, voltor o gall ens assetja als espais públics ni privats, cap d’ells  és una amenaça, cap d’ells ens maltracta.  És més bé al contrari, ells (i elles) són també víctimes d’una masculinitat tòxica que es construeix sempre cosificant altres, que identifica i etiqueta com a inferiors dins d’un sistema violent que s’anomena patriarcat.

És la masculinitat hegemònica la responsable de la violència masclista, són homes els responsables.  De la nostra espècie.  Ho fan perquè es consideren legitimats socialment, aquesta legitimitat proporciona impunitat, es a dir, ho fan perquè han après que ho poden fer.

Cartells com el de l’Ajuntament de Gandia no són innocents.  Perquè legitimen una violència simbòlica cap a criatures que no ens han fet mai cap mal: llops.  Mireu, sabem bé que per arribar a la violència física és fonamental una preparació, una base: l’acceptació social d’uns prejudicis que generen violència contra cossos vulnerables.  Això és fa, generalment, mitjançant els mites, els símbols, les representacions, les metàfores.

Per això el feminisme ha identificat i s’ha enfrontat sempre a les representacions que cosifiquen les dones, que ens demonitzen o santifiquen (la mare abnegada inclús contra ella mateixa), perquè el feminisme coneix tota la violència física que la violència simbòlica pot generar.

Fer que una criatura no humana vulnerable, que està sent massacrada ara (per favor, no s’oblideu d’açò), siga la personificació de les dinàmiques de violència que pertanyen a la nostra espècie és el primer pas de l’abisme de la violència.  I d’això els llops en saben molt.  Sempre són els dolents dels contes, simplement per existir.

Sí, és necessari un contrarelat, que termine amb el masclisme i també amb l’especisme dels contes, al cap i a la fi l’etiqueta d’animalitat s’ha fer servir històricament contra les dones, contra els cossos feminitzats i contra els animals no humans. Probablement per això el moviment animalista està format majoritàriament per dones, perquè, encara que siga inconscientment, ens veiem en els ulls d’eixos llops que, ens diuen, són en essència dolents i han de ser dominats i castigats sempre.

El cartell assenyala un llop com a culpable.  Eixe cartell fa servir el purplewashing que salta la barrera de l’espècie, i això no és solament profundament injust i irresponsable, és que és perillós per a nosaltres.  Perquè mentrestant l’home de la destral camina tranquil pel bosc.

 

Download PDF

Artículos relacionados

Últimas publicaciones

Download PDF

Título

Ir a Arriba