Portada de la Directa: ‘Espionatje sense límits’.

Som dones, lesbianes i trans implicades al moviment d’okupació, antiautoritari i autònom d’Euskal Herria, Països Catalans i Madriz des dels anys 80 i 90. Volem fer arribar una càlida abraçada a les companyes de Barcelona afectades per la violència específica que l’Estat i els seus policies infiltrats han exercit contra elles en tant que dones i activistes. Tot el nostre suport a cadascuna de les estratègies de resiliència, denúncia i resposta que elles decideixin emprendre davant del que ha passat. Que comptin amb moltes. Perquè on esteu vosaltres ara mateix, hem pogut estar totes, potser fins i tot sense saber-ho.

Perquè el vostre dolor i la vostra ràbia són nostres també. Perquè a moltes de nosaltres també ens han seguit, investigat, estudiat els nostres vincles i xarxes sexeafectives, conceptualitzat com annexes dels companys de lluites i/o vides, amenaçat de forma velada o directa amb la violència sexual…i moltes també hem sobreviscut a les violències sexuals de la policia i d’altres cossos repressius que han buscat trencar les lluites a través dels nostres cossos.

I no han guanyat, perquè seguim vives, juntes, unides i indignades… perquè sentim en la nostra pell que si toquen a una, ens toquen a totes. Tot el nostre suport també a la querella interposada per cinc de les companyes afectades, sota la direcció jurídica d’advocades feministes. L’Estat ha de rendir comptes, i el precedent obert a Anglaterra per un cas similar ens dona impuls a totes. Gràcies també a les companyes que han sostingut aquesta causa referent durant tants anys, per la seva contribució inequívoca a que aquesta forma específica de violència de gènere amb finalitats repressives pugui ser anomenada i reconeguda.

Quan el violador és l’Estat, no oblidem mai que la seva finalitat darrera és trencar-nos com a comunitats. La violència sexual en contextos repressius té com a finalitat soscavar la integritat dels nostres vincles. Perquè aquests són imprescindibles perquè les comunitats en lluita puguin plantar cara al tardocapitalisme patriarcal, colonial i extractivista. Sabem que són moments difícils per al barri de Sant Andreu del Palomar, per la Cinétika i altres projectes.

A més de les relacions sexoafectives, que també construeixen i sostenen els grups humans, fins i tot abans que aquestes es produeixin, l’amistat entre companyes, la complicitat de compartir lluites i projectes comunitaris són la base emocional i una de las fortaleses de l’autoorganització popular. Tota aquesta capacitat de vincular-nos, avui danyada, mereix les nostres cures i que posem el millor de cadascunx al servei dels aprenentatges col·lectius. Que contrataquem amb més vida i millors vincles, perquè, fortes i juntes, poguem seguir plantant cara i construint alternatives.

I seguir revisant, qüestionant, transformant i sanant les nostres formes de relació, el nostre desig i els nostres vincles per a no fer-li el joc a l’heteropatriarcat, sigui uniformat o disfressat de transformador. Fora l’estat, el patriarcat, el racisme i el capitalisme colonial de les nostres vides, els nostres llits i les nostres lluites! No esteu soles, companyes!!! Força i amor, amunt les que lluiten!!! L’Estat repressor és un mascle violador.

Llegir més: