A ruralidade conectada
Lograremos aproveitar as oportunidades da dixitalización no eido rural ou seguiremos a demonizar e romantizar a partes iguais o auténtico progreso socioeconómico?
El privilegi prim
El privilegi en majúscules dels cossos prims és la possibilitat d’estimar i ser estimats
Máis suor e menos bágoas no cárcere
A actividade física, planificada como estratexia terapéutica, está probada como unha ferramenta que empodera ás mulleres durante a estancia no cárcere e facilita a súa reinserción. Con todo, a burocracia dificulta a posta en marcha deste tipo de dinámicas rehabilitadoras.
El nom de la kelly
Què us sembla actuar en allò simbòlic substituint en les converses el col·loquial neologisme kelly pels seus noms de pila?
Amamaren postontzia
Purrustaka aritzen zara, amama: dirurik ez duzula, soldatarik izan ez duzulako. Erantzuten dizugu ez duzula arazo ekonomikorik, baina zu ez zara horretaz kexu, dependentziaz eta aitortza faltaz baizik
Hackea a quen hackea
E se hackeamos nós a Facebook? Repensemos a nosa relación coas redes sociais e aproveitemos a conexión entre persoas para o ben común.
Crims ensucrats
L’art és enfangar-se, encarnar l’horror en el traç. L’artista no se’n salva, del dolor.
Cuental-mus ena nuestra lengua
Estó a palral dela nuestra lengua. Ahurreá, repuntá, hondeá i achicá.
Euskaraz idazten dudalako
Askotan errepikatu zaidan sentimendu hori agertu da Pikaran euskarazko zutabea idaztearen proposamena jaso dudanean. Bertso saio baterako deia jaso eta “emakume bat behar dugu” esaten didatenean sentitzen dudan mina.
No és l’altra
Necessitem la visibilització, les dades, però sobretot ens cal una consciència individual i col·lectiva que canviï la manera en què llegim les persones amb malalties mentals.
El raru mundu de los premios
¿Ye qué les muyeres lleen, pero nun escriben?
Ofendiditxs SA
A transversalidade non se ofende, deféndese para que todas entremos ledas e satisfeitas nela
Lliures, i valentes
Des d’ací em resistisc a pensar la desobediència de les dones als mandats de gènere com a actes heroics.
Receita de poesía para as doenzas do século XXI
Pilar Pallarés acaba de gañar o Premio Nacional de Poesía, é a primeira galega e o seu libro constitúe a segunda obra en galego.
Ez, ez naiz lasaituko
Hitz egiterakoan erabiltzen dugun tonuak nola sentitzen garen salatzen du eta botere posizio batetik tonu hori kritikatzea oso erraza da
Diáspora
Falo 6 linguas que aprendin, todas elas, falando ca xente, relacionándome, vinculándome. As linguas sempre foron o meu espacio de confort i de xogo, a casa que habito no interior, que non solo me acolle sinon que se acolle en min, o contido que conteño no meu corpo. E aínda con todo iso non falei galego ata agora, que teño 45 anos.
Guerra i pau, crim i càstig
Fa un temps vaig entrevistar l’escriptora peruana Gabriela Wiener i vàrem parlar, entre altres qüestions, de la maternitat en la seua obra. Em va explicar que quan li passa alguna cosa, recorre als llibres; com qui té maldecap i corre a la farmàcia per paracetamol. Però que tan bon punt es va quedar embarassada, va topar contra un buit desconcertant.
Mirase los privilexos
Sé que ye mui difícil observar el privilexu propiu, sobre too cuando ún o una nun se siente pa nada privilexada. Pero cola emerxencia climática acechando, tenía qu’empezar a danos el sol na cara de la nuestra responsabilidá como especie.
Zaindu maite duzun hori
Katixa Agirre-ren estreinaldia Pikaran!
La pell com a barrera
És una barrera que jo no he establert, però fa que sempre se’m percebi com una persona forània, nouvinguda o, com a molt, immigrant de segona generació.
