Indignar-se per moure’s
La dona i la feminitat han estat associades a la bondat, a la calma, l'empatia i la cura.
El meu maltractaor de guant blanc
Voldria posar en el debat aquells maltractaments no tan cridaners, però que són la base de tot plegat: la consideració de la dona com una cosa sense valor. Per tot això passo a descriure la meva història.
Quan el violador és l’Estat
Som dones, lesbianes i trans implicades al moviment d’okupació, antiautoritari i autònom d’Euskal Herria, Països Catalans i Madriz des dels anys 80 i 90. Volem fer arribar una càlida abraçada a les companyes afectades per la violència específica de l’Estat i els seus policies infiltrats.
Mitjans que no es mengen la torrada
La lògica feminista de compartir i no competir és una aposta de mitjans com 'Pikara Magazine' i la 'Directa' que no sempre és fàcil materialitzar. Malgrat les dificultats, ens mantenim fermes en aquest compromís.
La mirada del territori
Parlar de periodisme situat no és només reconèixer les interseccions de classe, raça o gènere des de les quals escrivim, també el lloc físic en el qual ens trobem. La xarxa deslocalitza els cossos, i nosaltres reivindiquem, també, el nostre lloc en el món
Confia en els mitjans que desconfien del poder
Llancem una campanya conjunta amb La Directa, un mitjà amb el que compartim valors i somnis. Ara.o has d’escollir i, a més, te’n duràs un regalet. Confia en nosaltres.
La terapeutització de la cultura menstrual
La cultura terapèutica està envaint les nostres vides i militàncies. La terapeutització de la cultura menstrual és només un dels molts espais afectats pels girs terapèutics.
El privilegi prim
El privilegi en majúscules dels cossos prims és la possibilitat d’estimar i ser estimats
Multar la mendicitat, un segle de lleis criminalitzant la pobresa
Les persones sense llar són molestes per a l’ordre del sistema, perquè ens enfronten a les seues carències. Per això es continuen promulgant lleis que les expulsen del centre de les ciutats i les criminalitzen.
El nom de la kelly
Què us sembla actuar en allò simbòlic substituint en les converses el col·loquial neologisme kelly pels seus noms de pila?
Comentaris “presumptament humorístics”
Comunicat conjunt entitats gitanes de Catalunya.
El cos gros com a espai polític: gordofòbia, capitalisme i classe
El defecte de la grossa va més enllà de la corporalitat: el cos es converteix en un reflex de la incapacitat per a transformar-se.
“Passi el que passi, no estarem soles: ni abans, ni durant, ni després del judici”
Deu feministes s’enfronten a 19 anys i mig de presó i més de 23.000 euros en multes per la vaga general del 8M de 2019 a Manresa.
La (no) història de les lesbianes
La presumpció d’heterosexualitat no em sembla l’obstacle més important de les nostres vides. El mur que volem fer caure és un altre i està relacionat amb aquesta nostra (no) història.
Més enllà de la interseccionalitat. Creativitat estratègica
Urgeix l'articulació de socialismes feministes antiracistes i ecologistes. Les diferents lluites han d'unir-se en grans aliances per la destrucció de l'estatus social.
Crims ensucrats
L’art és enfangar-se, encarnar l’horror en el traç. L’artista no se’n salva, del dolor.
Feminismes i alegria front l’extrema dreta
El moviment feminista internacional ha cridat des de molts punts del planeta que davant del feixisme cal més feminisme. Aquesta crida visibilitza la capacitat dels feminismes per construir un mur davant de l’auge de l’extrema dreta a nivell global.
“No eren bruixes, eren dones”
El col·lectiu editor de la revista d’història Sàpiens ha engegat una campanya de reparació i dignificació de totes aquelles dones reprimides i assassinades sota les acusacions de bruixeria entre els s.XV i XVII a Catalunya. Sota el nom «No eren bruixes, eren dones», la campanya ja porta més de 10.000 adhesions i es preveu realitzar actes de desgreuge arreu del territori català, involucrant les administracions i institucions públiques per tal que la dignificació es faci al més alt nivell, tal com ho han fet altres països d’Europa com Escòcia, Noruega o Suïssa.
No és l’altra
Necessitem la visibilització, les dades, però sobretot ens cal una consciència individual i col·lectiva que canviï la manera en què llegim les persones amb malalties mentals.
La Llei Rhodes s’oblida del context de violència patriarcal
La llei rep crítiques perquè no posa èmfasi en els contextos de violència patriarcal, no aborda la violència sexual intrafamiliar, no puntualitza amb indicadors de gènere, no parla de la pederàstia eclesial, ni tampoc esmenta el tall misogin i estereotipat d’alguns diagnòstics equivalents al SAP, entre altres.
